Judit Neddermann

judit-NeddermannJudit Neddermann (Vilassar de Mar, 1991). Cantant i autora de cançons, ha editat el seu primer treball discogràfic, Tot el que he vist (Temps Record, 2014; Premi Descobertes 2014). El maig de 2012 va estrenar l’espectacle Cançons de la veritat oculta, ideat per Bankrobber, és un concert-homenatge a Pere Calders. Onze autors de l’escena indie catalana van transformar onze contes en cançons. Un cop posat en escena, el projecte va concretar-se en un llibre-disc titulat Cançons de la veritat oculta. Els contes de Pere Calders es transformen en cançons (Bankrobber, 2014).

 

«Coses de la providència», de Pere Calders

La Providència ha fet que em trobi recomanant un conte pel Paper de Vidre. «Coses de la providència» de Pere Calders és el conte que he escollit per l’ocasió. En aquesta història el protagonista es deixa guiar pel destí. Tornar a casa i trobar que ja no és casa teva, que hi viu una família diferent amb tots els teus mobles i que els rebuts del gas són al mateix calaix on els guardes però a nom dels inesperats inquilins, no ha de ser gens fàcil d’encaixar. Llegiu-lo i descobrireu el perquè d’aquesta situació surrealista i la curiosa manera d’afrontar-la per part de l’afectat. Aquest conte em fa sentir que tot ve per alguna cosa i que s’ha d’estar atent i obert per aprendre de les situacions que ens van arribant. És per això que em ve molt de gust recomanar-lo, perquè el missatge que m’arriba és profund però Pere Calders me’l transmet amb molta tranquil·litat i amb aquest humor seu tan especial que sempre m’arrenca un somriure discret. També he de confessar que el fet d’haver-lo cantat (Jordi Lanuza el va convertir en una cançó pel disc Cançons de la veritat oculta —la podeu llegir més avall—) fa que estableixi una relació diferent amb la història, se’m col·loca a dins d’una forma molt especial; és com si ho hagués viscut en primera persona! Espero que us agradi.

«Coses de la providència», dins: CALDERS, Pere. Cròniques de la veritat oculta. Barcelona, 1955 (última edició: Edicions 62, 2013). En podeu llegir l’original (mecanografiat i esmenat per l’autor) aquí, per gentilesa de Tessa Calders i del Fons Pere Calders de la Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Bellaterra. © Llicència atorgada per Edicions 62, s. a.

 

Coses de la providència

És un matí especial d’un diumenge com cal
Es vesteix elegant per anar a passejar dins la gran ciutat
I quan va caminant veu que no té les claus
I decideix tornar, per sort és al costat, la serventa l’obrirà.

Però tot sembla tan normal fins que, al trucar,
obre la porta un senyor vestit com ell, que no ha vist mai abans
i no entén res, no sap qui és…

Queda ben trastocat, deu ser un malentès.
Vol fer entendre al vell que aquí es on viu ell, però el vell no entén res
Diu que si vol passar, que es quedi a dinar
i veu del tot sorprès que els mobles són els seus, que tot allò és seu!

Ell vol demostrar que diu només veritats
que no s’ho inventa, tot és tan surreal i estrany com no ha vist mai abans
i no entén res, no sap on és…

L’avi desconcertat pregunta si és ell
un d’aquells pretendents que es volen casar amb la filla gran.
Ell diu que no en sap res, que ja és suficient,
no és més que un malson, que ja n’hi ha prou, ja n’ha tingut prou.

Però de sobte l’enlluerna la claror de la bellesa.
És la dona més preciosa que ha vist mai abans,
que mai veurà, i no entén res…

Pensa en el seu passat i el veu tan llunyà.
Sap que s’ha enamorat, que res tornarà a ser com abans.
Ara seuen tots a taula celebrant la ben entesa.
És la història més preciosa que han vist mai, que mai veuran,
i no entenen res, però els hi fa el pes.

[Lletra de Jordi Lanuza. Del disc Cançons de la veritat oculta, Bankrobber, 2012. La podeu escoltar aquí. Publicació de la lletra per gentilesa de Bankrobber.]

Advertisements