Iban Zaldua
Iban Zaldua (Sant Sebastià, 1966). Escriptor i professor d’història. Entre les seves obres, destaquen els llibres de relats Gezurrak, gezurrak, gezurrak (2000; traduït al castellà com a Mentiras, mentiras, mentiras, 2006), La isla de los antropólogos y otros relatos (2002), Itzalak (2004), Etorkizuna (2005; guardonat amb el Premi Euskadi de Literatura el 2006, i traduït al castellà com a Porvenir, 2007), Biodiskografiak (2011; traduït al castellà com a Biodiscografías, 2015), Idazten ari dela idazten duen idazlea (2012) i Inon ez, inoiz ez (2014; traduït al català com a Enlloc, mai, Godall, 2015). També ha publicat les novel·les Si Sabino viviría (2005) i Euskaldun guztion aberria (2008; traduïda al castellà com a La patria de todos los vascos, 2009), i l’assaig sobre literatura Ese idioma raro y poderoso (2012; Premi Euskadi d’Assaig el 2013). I també és seu el guió del còmic de ciència-ficció Azken garaipena (2011, dibuixat per Julen Ribas, Premi Euskadi de Literatura Juvenil el 2012). Les seves últimes obres han estat la recopilació de relats sobre el conflicte basc Como si todo hubiera pasado (2018), l’intercanvi epistolar Korrespondentziak (2019), amb l’escriptor escocès James Robertson, i l’antologia de textos incendiaris Panfletario. Manifiestos, decálogos y otros artefactos a favor (y en contra) de la literatura (2021). Va ser membre de la revista literària Volgako Batelariak.
Ara publica el seu segon recull de contes en català, novament amb Godall Edicions: Coses que no t’havia d’explicar, en traducció d’Agustín Garmendia, i us n’avancem un.
Actualitzant la Viquipèdia
«Si tots tinguéssim el poder de matar per telecinesi
—és a dir, només amb la força del pensament
i sense que ningú se n’adonés—
quant de temps duraria la humanitat?»
Ur Apalategi
Sempre m’ha deixat parat la rapidesa amb què s’actualitza la Viquipèdia, especialment a l’hora d’afegir la data de la mort de personatges coneguts. Si a les xarxes socials es comença a escampar la notícia de la mort d’algú i no tenim clar si es tracta d’una fake new o una notícia veritable, no hi ha res millor que fer un volt per l’enciclopèdia digital buscant-ne la confirmació; de vegades no cal ni tan sols sortir del cercador, perquè amb el resum ja n’hi ha prou: si al parèntesi que hi ha al costat del nom complet hi apareixen el dia, el mes i l’any de la mort, és senyal que la persona realment és morta. I al contrari, esclar: si més no, ara per ara. Així va ser com vaig confirmar, per exemple, les morts de Günter Grass, Rafael Chirbes, David Bowie i Prince, notícies que, per una raó o una altra, em van causar una commoció especial. Segurament perquè no les esperava; perquè, d’alguna manera, em va semblar que havien mort massa d’hora.
Va ser una casualitat el que va dur-me a tenir sospites. Escrivia un article sobre el conte hispanoamericà i, en un cert moment, vaig visitar l’entrada d’Ignacio Padilla a la Viquipèdia. Em va sorprendre veure que era mort, perquè no pensava que fos tan vell —i no, no ho era: vaig confirmar que era més jove que jo—; però vaja, que no li seguia la pista de tan a prop, a en Padilla —justament per això, esclar, el buscava a la Viquipèdia. Però quan em vaig mirar més minuciosament l’entrada, em va sotragar un altre detall: la data de la mort era el 20 d’agost de 2016, el mateix dia que ho llegia… Sabent que al seu timeline hi ha molts entusiastes de la literatura, vaig anar a Twitter a la recerca de més informació. Esperava trobar-me la xarxa en plena efervescència, però el silenci sobre l’assumpte encara em va sorprendre més. Vaig fer una cerca ràpida per Twitter i…, més enllà de les històries habituals sobre Padilla, no hi havia res de res sobre la seva mort recent. Quan començava a pensar que allò era un error de la Viquipèdia —el primer d’aquesta mena en què l’enxampava!—, van començar a aparèixer, de mica en mica, referències a la mort de Padilla fins que es van convertir en una riuada.
Però el que em preocupava era el lapse de temps: el gap curt però significatiu entre el moment que vaig llegir sobre la seva mort a la Viquipèdia i l’hora en què van començar a circular-ne les primeres notícies. Vaig obrir la pestanya «Veure historial» de l’entrada de Padilla a la Viquipèdia i allà vaig trobar el rastre de la primera menció a l’esdeveniment de la seva mort, escrita per un usuari anomenat Deathlibrarian…, mitja hora abans, pel cap baix, que es donés la notícia de la mort oficial de Padilla, com després vaig poder comprovar creuant informacions obtingudes de diverses fonts.
Evidentment, no podia estar-ne completament segur. No acostuma a ser fàcil aconseguir informació sobre l’hora exacta d’una mort i, en qualsevol cas, pot ser que aquesta hora no tingui gaire a veure amb el moment en què la notícia es comença a difondre. Però, d’ençà d’aquell dia, vaig estar-ne pendent i vaig fer una petita recerca sobre la mort d’algunes de les celebritats que van traspassar posteriorment. Els resultats no van ser sempre incontestables, però almenys en dos casos, el del pensador franco-búlgar Tzvetan Todorov i el del músic britànic John Wetton, em va quedar clar que la data de les seves morts a les pàgines de la Viquipèdia es va publicar una mica abans que la notícia es difongués. Podia haver-hi un lapse de només mitja hora, de vint minuts. Però el lapse hi era. En un d’aquells casos, el de Wetton, era el mateix Deathlibrarian qui havia sigut el responsable de la modificació, així com d’algunes altres que no vaig poder verificar. Però en el cas de Todorov —i també en d’altres que em van semblar sospitosos— apareixien diferents pseudònims i IP. Per tant, no semblava que allò fos un complot organitzat per una única persona.
A partir d’aquell moment, una idea esfereïdora em va ocupar els pensaments: ¿si la data de la mort apareixia a la Viquipèdia abans que la mort mateixa s’esdevingués, no era possible que el fet d’escriure-la en fos precisament el desencadenant? Era una idea absurda, esclar. Però com explicar d’una altra manera aquelles incoherències? Amb l’acumulació progressiva de dades i de pàgines escampant-se per la xarxa a un ritme cada cop més ràpid, ¿desenvolupava la Viquipèdia poders especials? S’estava convertint en alguna cosa més que una enciclopèdia?
En qualsevol cas, ¿qui podia tenir el desig de matar gent com aquella? Jo pensava això perquè els admirava, esclar. Però després vaig continuar rumiant-hi i se’m va acudir que, de la mateixa manera que jo els admirava, altres persones podien odiar-los. I això em va desvetllar el costat més malvat i em va dur a pensar-hi encara més seriosament.
Perquè hi havia una única manera de demostrar que la Viquipèdia podia ser un instrument letal i mortífer. Si he de dir la veritat, vaig tenir els meus dubtes. Però, en aquell punt situat entre l’obsessió i l’hesitació, no em va quedar cap més remei. Vaig intentar escollir correctament. Sobretot, algú que s’ho meresqués de veritat. A parer meu, si més no.
No vaig sentir un plaer especial quan ho vaig fer: obrir l’apartat «Editar» i afegir la data de la mort al costat de la de naixement no causa cap emoció particular; jo, almenys, no vaig sentir res.
I malgrat estar preparat per a la decepció, no va arribar, per bé que vaig haver d’esperar més del que preveia: més o menys una mitja hora després de fer la modificació, van començar a aparèixer a la xarxa les notícies sobre la mort de la persona escollida i, també, les mostres de condol, algunes de les quals —diria—, eren força desmesurades; com cantava el grup The Stranglers, «Everybody loves you when you’re dead». En qualsevol cas, segons sembla, a l’ambient basc, aquesta mena de notícies s’estenen més a poc a poc que no internacionalment.
Per si de cas, no en donaré el nom; qui hi estigui interessat pot tafanejar, una mica a la babalà, la llista de morts de la Viquipèdia del 2017. No ho faig pas perquè tingui por de la llei; si algú arribés a creure’s això, seria molt difícil demostrar el delicte: no vaig signar amb el meu nom la modificació de l’entrada de la Viquipèdia, esclar, i la IP tampoc no em delatarà perquè vaig ser prou prudent per fer-ho des d’un locutori. El que em pertorba és una altra cosa: poc després de fer la prova, van començar a aparèixer modificacions a la meva entrada de la Viquipèdia. No eren especialment importants: algunes comes afegides o eliminades, la reformulació del títol d’un paràgraf, l’afegitó d’alguns enllaços. Però totes les modificacions estan signades per l’usuari Deathlibrarian que, pel que veig, ha intervingut per primer cop a la meva pàgina.
No sé si és una mena d’advertència o la peculiar manera de donar-me la benvinguda a la confraria dels assassins de la Viquipèdia —si és que existeix una cosa així. He esperat durant molt de temps algun altre senyal d’en Deathlibrarian, però de moment, en va.
Potser faig mal fet d’explicar-vos tot això.
Si la meva mort s’esdevé d’aquí poc, això confirmaria la primera hipòtesi. Si la llista de morts de la Viquipèdia comença a créixer, la segona. Perquè, fet i fet, si fos així de fàcil, ¿vosaltres no esborraríeu ningú d’aquest món?
Només gent que s’ho mereixi, esclar.
Traducció del basc d’Agustín Garmendia
Avançament editorial per gentilesa de Godall Edicions
